Pompeu Fabra és el badaloní d’adopció més il·lustre. Fabra va viure gairebé 30 anys a la nostra ciutat, mentre feia la seva obra més important, el Diccionari de la Llengua Catalana. Tanmateix, Badalona gairebé no ha dedicat a Fabra cap espai públic rellevant. De les tres cases on va viure, ja només queda la del carrer de la Mercè i allà no hi ha ni una simple placa que el recordi. Amb Fabra, hi tenim un enorme deute pendent.
El col·lectiu que impulsa aquest reconeixement va impulsar un manifest i una campanya per donar el nom de la plaça coneguda com Illa Central a Pompeu Fabra. Finalment, amb l’ànim de buscar el consens ciutadà amb una altra proposta estimable i també interessant (la de dedicar-la a l’alcalde Xifré), es va decidir prioritzar les gestions per donar el nom de Fabra a l’estació de metro que ha d’arribar en aquest mateix punt. D’aquesta manera, s’atenen dues demandes molt justificades: reconèixer les figures de dos dels badalonins que, per raons ben diferents, més van marcar el segle passat a la ciutat.
Sobre el posicionament final del col·lectiu fabrià respecte la plaça, podeu donar un cop d’ull al present article d’El Punt.
