HISTÒRIA

En la instància adreçada a l’alcalde franquista Felipe Antoja Vigo, el febrer de 1968, per un grup de ciutadans que volien honorar la memòria de Pompeu Fabra amb motiu del Centenari del seu naixement, es feien consideracions com aquesta que no és sobrer recordar avui, al cap de quaranta anys, ja en democràcia:

“Pompeu Fabra visqué prop de trenta anys a Badalona i entre nosaltres acomplí la seva gran obra Diccionari General de la Llengua Catalana. L’any 1934, en reconeixement de les seves virtuts humanes, cíviques i científiques, la ciutat, mostrant gran estima pels valors de la cultura, el nomenà fill adoptiu de Badalona.” L’Ajuntament republicà assumí aquesta iniciativa ciutadana, atorgant a Pompeu Fabra la Medalla d’Or de la Ciutat. D’aquesta efemèride, l’any 2009 commemorarem el 75è Aniversari.

A partir d’aquest reconeixement, la instància de l’any 1968 demanava tres coses:

1.- Fer arribar “l’aprenentatge de la llengua del país a tots els infants que han de créixer i viure a Catalunya”, de manera que “l’ensenyament del català sigui impartit efectivament, gratuïtament, recomanadament i amb vigència actual, d’acord amb la línia exemplar del Mestre”. Aquest punt s’aconseguiria, anys més tard, amb el restabliment democràtic.

2.- Que, “per honorar la seva persona, s’autoritzi la col·locació d’un rètol commemoratiu a la casa on treballà el Diccionari, a l’antic carrer Reial, avui General Primo de Rivera, 33, eixugant així el deute que la ciutat té contret envers el seu més il·lustre veí”.

3.- “ I, en tercer lloc, demanem que aquesta casa sigui adquirida pel municipi de Badalona, mitjançant el procediment legal d’adquisició, a fi de convertir-la en idoni museu del mestre i la seva obra. Suggerim, per a l’acompliment d’aquesta finalitat, com una de les formes possibles de recaptació de mitjans econòmics, la subscripció popular.” Aquest darrer punt fou especialment subratllat per Josep Benet en el seu parlament a l’Acte d’Homenatge celebrat al Cinema Zorrilla el 24 de març de 1968, tot demanant que, com a “millor manera de recordar-lo i homenatjar-lo” Badalona “fos dotada d’una institució cultural, al servei de tot el poble badaloní, que dugués el nom del Mestre Fabra”

Cap d’aquestes tres peticions no va ser atesa per l’Ajuntament franquista, llevat de posar, l’any següent, per salvar la cara, el nom de Pompeu Fabra a un carrer situat ran d’un polígon industrial en un barri que llavors formava part de l’extraradi, actualment anomenat de Can Canyadó.

I pel que fa als punts 2 i 3, ni aquell ni cap dels ajuntaments democràtics successius, ha arribat mai a materialitzar-los. Per a més inri, quan en temps de l’Alcalde Joan Blanch, l’Ajuntament va adquirir la casa de l’antic carrer Reial, cantonada amb riera Matamoros, can Balluga, tampoc no es va valorar l’oportunitat de rehabilitar-la i fer-hi un museu o un equipament similar dedicat a Pompeu Fabra, ni es va tenir en consideració la proposta de batejar la plaça com a Plaça del Diccionari.

Actualment ja només queda en peu la darrera casa on va viure la família Fabra, al carrer de la Mercè 34, on tampoc mai ningú no ha reeixit en cap iniciativa fabriana, ni tant sols a col·locar-hi, senzillament, una placa de record.

Llevat dels actes commemoratius del Centenari del Naixement de Pompeu Fabra l’any 1968, i del Cinquantenari de la publicació del Diccionari el 1982, la significació de Pompeu Fabra a la nostra ciutat ha estat migrada, ignorada i menystinguda.

Atesos,doncs, el conjunt d’antecedents que acabem d’esmentar, un grup de ciutadans, entitats i institucions de Badalona i d’arreu del país estem promovent una campanya  per a la reparació de la memòria de Pompeu Fabra i per a la implantació de la seva presència pública. I, com a primera fita d’aquesta campanya, presentem formalment la proposta de donar el nom de Pompeu Fabra al nou espai central de Badalona i a l’estació del metro que hi ha en construcció.